Sempre he reconegut l'eficàcia pedagògica de les setmanes culturals que organitzen els centres educatius.En la meua època de mestra no passava curs que no en planificàrem com a mínim dos, dedicades a temes diversos com la natura (setmanes de la Mar, de la Plana, del Montgó...), la literatura ( setmana dels llibres, dels contes, de la poesia, d'algun autor o autora...), la cultura popular ( setmana de les tradicions, del riurau...), els hàbits de salut, autoprotecció... En les memòries anuals queden guardades i espere que també (perquè és el més important) en l'empremta que els ha deixat el pas per escola als antics i antigues alumnes. Personalment les recorde com a fites remarcades dins de cada curs en què tot el centre es movia al mateix ritme d'il.lusió, motivació, interés; mostràvem que érem una entitat col.lectiva educadora, creativa, coordinada i integradora, i establíem uns llaços amb tota la comunitat educativa que la refermaven com a autènticament educadora.
No era l'edifici on, en la segona meitat dels anys 50 del segle passat, vaig iniciar la meua llarga i diversa etapa de treball educatiu, (des del 3 fins els 60 anys, primer com a alumna, després com a mestra en diferents pobles), però sí era el mateix centre on vaig començar a aprendre, això sempre produeix una certa nostàlgia.
Foren uns agradables i curts noranta minuts compartits amb xiquets i xiquetes de
5e i 6e.Els vaig parlar de la tradició oral, els contes populars i els meus "Contes de riurau".
Amb quina atenció van seguir les explicacions sobre les seculars i universals arrels de la nostra cultura de transmissió oral, la gran diversitat de formes narratives: contes, contalles, faules, rondalles... i les incomptables adaptacions a cada poble. Em van atendre amb interés i amb expectació i crec que van viure l'encontre amb gran intensitat en escoltar alguns dels contes de riurau que els vaig contar.
Per moltes setmanes culturals més!
