Resum estiu 2015

 3 d'agost

Relax. La meua platja verda d'este estiu, onades de fulles ansioses de créixer, bromeres de fruits que s'estenen al sol i maduren a la vora del solc. SPA natural banyat per la terra amb zona de sauna, tiges de massatge, jacuzzis aromàtics, aparells d'estiraments, hortetgym. Centre terapèutic contra l'enuig, reductor dels ànims malhumorats. Balneari d'harmonies vitals, font d'energies positives, estímul de creativitat. Només l'etern problema agrari, la por al mal oratge i a les inoportunes plagues.
 


 19 de juliol

El Montgó és un enorme timbal que acompanya els grans sorolls de l'ambient. El retruc llunyà d'avions de línies regulars és habitual i ja s'inclou en la calma de l'entorn. Però fa 24 hores que la pacífica muntanya no deixa de ressonar, anunciant vols invisibles d'un trànsit aeri desacostumat, que se'm fa estrany. I pense en els segrests, els genocidis, les batalles violentes que es lliuren en diferents zones del món... No, no hi són tan distants, les tenim tan prop com el soroll de la injustícia permesa.
http://llibresdepepa.blogspot.com.es/…/retrucs-naturals-con…

15 de juliol Compartisc relax.
El meu roser de companyia. El vaig plantar fa trenta-cinc anys a vora la finestra del saló. A penes alçava un pam del terra. Persistent, gran i agraït per les atencions prestades, es deixa admirar rere els vidres quan sóc seguda al sofà.

   

8 de juliol 
Diumenge, l’aire del riurau de Jesús Pobre es va cobrir d'olors a pols de trilla, de blat segat passat pel trill, de palla aixafada pel rodet, de pallús que la forca envolava en micones, encegava els ulls i espurnejava el capvespre.
Sobre la remor de gentada que sovinteja el Mercat del gran riurau, des de l’escenari d’una era improvisada dominaven els cants de batre que sorgien del sentiment de Pep Gimeno "El Botifarra", Josep Aparici, Lluís "El Sifoner”, Pep Espinós, Gerard Ramón i Tomàs López, acompanyats ara i adés pels músics Emili Vera, Manolo Miralles i Josep Alemany .
Cants de batre, precs entonats al sol pel llaurador quan girava i girava amb l’haca per traure el fruit dels girs que havia fet a la terra durant l’any.
Vaig recordar mon pare, m’agradava seure arrupida entre les seus cames sobre la taula del trill i escoltar-lo cantar amb veu antiga “este és bon batre”, mentre l'haqueta rossa ens passejava, somniadora, sobre les garbes desfetes escampades en cercle.