Resum estiu 2015

 3 d'agost

Relax. La meua platja verda d'este estiu, onades de fulles ansioses de créixer, bromeres de fruits que s'estenen al sol i maduren a la vora del solc. SPA natural banyat per la terra amb zona de sauna, tiges de massatge, jacuzzis aromàtics, aparells d'estiraments, hortetgym. Centre terapèutic contra l'enuig, reductor dels ànims malhumorats. Balneari d'harmonies vitals, font d'energies positives, estímul de creativitat. Només l'etern problema agrari, la por al mal oratge i a les inoportunes plagues.
 


 19 de juliol

El Montgó és un enorme timbal que acompanya els grans sorolls de l'ambient. El retruc llunyà d'avions de línies regulars és habitual i ja s'inclou en la calma de l'entorn. Però fa 24 hores que la pacífica muntanya no deixa de ressonar, anunciant vols invisibles d'un trànsit aeri desacostumat, que se'm fa estrany. I pense en els segrests, els genocidis, les batalles violentes que es lliuren en diferents zones del món... No, no hi són tan distants, les tenim tan prop com el soroll de la injustícia permesa.
http://llibresdepepa.blogspot.com.es/…/retrucs-naturals-con…

15 de juliol Compartisc relax.
El meu roser de companyia. El vaig plantar fa trenta-cinc anys a vora la finestra del saló. A penes alçava un pam del terra. Persistent, gran i agraït per les atencions prestades, es deixa admirar rere els vidres quan sóc seguda al sofà.

   

8 de juliol 
Diumenge, l’aire del riurau de Jesús Pobre es va cobrir d'olors a pols de trilla, de blat segat passat pel trill, de palla aixafada pel rodet, de pallús que la forca envolava en micones, encegava els ulls i espurnejava el capvespre.
Sobre la remor de gentada que sovinteja el Mercat del gran riurau, des de l’escenari d’una era improvisada dominaven els cants de batre que sorgien del sentiment de Pep Gimeno "El Botifarra", Josep Aparici, Lluís "El Sifoner”, Pep Espinós, Gerard Ramón i Tomàs López, acompanyats ara i adés pels músics Emili Vera, Manolo Miralles i Josep Alemany .
Cants de batre, precs entonats al sol pel llaurador quan girava i girava amb l’haca per traure el fruit dels girs que havia fet a la terra durant l’any.
Vaig recordar mon pare, m’agradava seure arrupida entre les seus cames sobre la taula del trill i escoltar-lo cantar amb veu antiga “este és bon batre”, mentre l'haqueta rossa ens passejava, somniadora, sobre les garbes desfetes escampades en cercle.

Dia del Llibre el ceip "Sant Vicent Ferrer" de Teulada

Com no vaig a sentir-me emocionada, satisfeta i agraïda amb les atencions que m'han brindat hui, i amb les hores de lectura i de treball que estos dies han dedicat als meus llibres, els xiquets, xiquetes, mestres, pares i mares del col.legi públic S. Vicent Ferrer de Teulada? Estic que no cap de goig dins la pell, amb un somriure que em va d'orella a orella, i amb el cor que en compte de bategar, balla una jota... Però si m'han rebut amb banda de música i tot!
Des d'Infantil fins a 6e totes les classes han llegit o escoltat algun conte meu. He compartit fabulosos moments amb tots els cursos, als menudets els he contat contes, als de Primària els he contestat un munt de preguntes, signat llibres i admirat els murals que omplien els passadissos. Han treballat de valent, enhorabona sabudes i sabuts. 
Ha sigut un Dia del Llibre complet i memorable. Gràcies especials als i a les mestres que amb el seu esforç, empenta, il.lusió i entusiasme fan avançar l'educació, la cultura i l'amor pels llibres.


 


 

 

Celebració del Dia del Llibre a l'Hospital la Fe de València

Carregada de llibres he marxat cap a la Biblioteca de l'Hospital La Fe de Valencià, a la celebració del Dia del Llibre que han organitzat conjuntament amb el Consell del Llibre Català del LIJ.
El bibliotecari, Javier Velasco, i el grup de mestres que hi treballen ens han rebut sol.lícits als escriptors Pasqual Alapont, Josep Millo, a l'il.lustrador Toni Cabo i a mi mateixa, per acompanyar-nos als encontres literaris que han preparat amb motiu del Dia del Llibre.
Ben interessats per les nostres obres s'han mostrat xiquets, xiquetes, i els grups de joves amb que hem xarrat, hem passat un matí agradable i hem compartit paraules, somriures i llibres amb persones tan magnífiques com les que ens han rebut, xiquets, xiquetes, joves, majors. 

Setmana Cultural "Xabies que..."

 Sempre he reconegut l'eficàcia pedagògica de les setmanes culturals que organitzen els centres educatius.
 En la meua època de mestra no passava curs que no en planificàrem com a mínim dos, dedicades a temes diversos com la natura (setmanes de la Mar, de la Plana, del Montgó...), la literatura ( setmana dels llibres, dels contes, de la poesia, d'algun autor o autora...), la cultura popular ( setmana de les tradicions, del riurau...), els hàbits de salut, autoprotecció... En les memòries anuals queden  guardades i espere que també (perquè és el més important) en l'empremta que els ha deixat el pas per escola als antics i antigues alumnes. Personalment les recorde com a fites remarcades dins de cada curs en què tot el centre es movia al mateix ritme d'il.lusió, motivació, interés; mostràvem que érem una entitat col.lectiva educadora, creativa, coordinada i integradora, i establíem uns llaços amb tota la comunitat educativa que la refermaven com a autènticament educadora.

La setmana passada vaig tenir el gust de participar com a escriptora convidada en la setmana cultural "Xabies que..." que va organitzar el Col.legi "Maria Immaculada" de Xàbia, dedicada a la cultura tradicional del nostre poble.
No era l'edifici on, en la segona meitat dels anys 50 del segle passat, vaig iniciar la meua llarga i diversa etapa de treball educatiu, (des del 3 fins els 60 anys, primer com a alumna, després com a mestra en diferents pobles), però sí era el mateix centre on vaig començar a aprendre, això sempre produeix una certa nostàlgia.

Foren uns agradables i curts noranta minuts compartits amb xiquets i xiquetes de 5e i 6e.
Els vaig parlar de la tradició oral, els contes populars i els meus "Contes de riurau".
Amb quina atenció van seguir les explicacions sobre les seculars i universals arrels de la nostra cultura de transmissió oral, la gran diversitat de formes narratives: contes, contalles, faules, rondalles... i les incomptables adaptacions a cada poble. Em van atendre amb interés i amb expectació i crec que van viure l'encontre amb gran intensitat en escoltar alguns dels contes de riurau que els vaig contar.
Per moltes setmanes culturals més!

"Banya Trencada" al Col.legi Sant Roc d'Alcoi i "Contes de riurau" a la Biblioteca de Cocentaina

Ahir, igual que l'any passat, vaig estar al centre educatiu "Sant Roc" d'Alcoi, amb  alumnes de 6e, en un encontre d'animació lectora, parlant de la novel.la "La casta de Banya Trencada" que els alumnes han llegit. Molt d'interés han mostrat xiquets i xiquetes tant en el llibre com en el procés de creació escriptora. La preparació i el treball lector que fan a classe es fa lluir en estes sessions. Gracies mestres, gràcies Paco Pascual per convidar-me i propiciar unes hores tan plenes.
També vaig presentar el llibre "Contes de riurau" en la fabulosa i vanguardista biblioteca de Cocentaina. Coneixia Dolors la bibliotecària, sóc seguidora del seu treball de difusió i promoció de la Literattura i en especial de la poesia, el seu blog de Poesia Infantil i Juvenil és un referent divulgatiu ple de consells, recomanacions i informacions. 

Deixe la nota que m'ha enviat Paco Pascual:
"Avui ens ha visitat la nostra amiga Pepa Guardiola. Ha vingut a classe ha fer una animació lectora sobre el seu llibre "La casta de Banya Trencada" que hem treballat nosaltres. Ens ha refrescat els valors d'amor cap a la natura i els espais naturals en general, i de la Marjal en particular, que vam aprendre al seu llibre.
A la tarda, bastants xiquets de classe hem acudit a la presentació del seu llibre "Contes de Riurau" a la meravellosa biblioteca de Cocentaina. A la biblio de Dolors, Pepa ens ha donat una lliçó de contacontes i improvisació que ha ensisat a grans i a menuts. Ens ha contat dos contes i ens ha deixat . Gràcies Pepa Guardiola per col·laborar amb nosaltres. I gràcies també als pares que han baixat a Cocentaina a acompanyar al alumnes a escoltar a aquesta magnífica escriptora. La sala estava plena de jerseis rogets de Sant Roc."

Una vesprada intensa, magnífica, màgica, de comunicació literària, de valors, de sensibilitats, d'intercanvi, d'aprenentatges, de compartir i de gaudir del temps conjuntament.   

 

Enllaç als articles de Francesc Gisbert   "L'imaginari viu a la Marina"
                                                   Els "Contes de riurau" de Pepa Guardiola