Porte alguns anys furgant en les noves tecnologies. No com a tècnic informàtic que coneix les martingales de sistemes i programes, però sí com a usuària que intenta traure'ls bon profit. El meu primer ordinador va ser un amstram pc del 88 (pareix que parle de cotxes). Era un artefacte prehistòric que treballava amb ms-dos, utilitzava disquets de 5,1/4 i tenia un processador de textos anomenat hability… a algú li sona?. L’utilitzava principalment per a elaborar programacions, projectes o memòries del col•legi i per a escriure els meus contes (a part de dedicar-me a l'ensenyança escric llibres de Literatura Infantil i Juvenil). Encara que aquell equip no tenia moltes prestacions i en el disc dur a penes si cabien 20 megues (que ja era molt per a l'època), va complir bé la seua funció i em va introduir en el món de les noves tecnologies.
Ara vaig amb el portàtil amunt i avall, continue escrivint ( documents del col•legi o contes) i a més… m'informe, contacte, estudi, guarde fotografies, descarregue documents, prepare fitxes per als meus xiquets i xiquetes, elabore presentacions multimèdia, activitats o jocs educatius digitals, materials per a la classe… L'any passat vaig aconseguir que instal•laren una PDI en la meua aula de 1r de Primària (vos havia dit que sóc mestra?). Tot el procés d'ensenyança-aprenentatge de la lectoescriptura el realitzem a partir de materials digitals d'un projecte que vaig començar a elaborar durant el curs 2005-2006. Enguany estic en 2n de Primària, i també m'han instal•lat una PDI a l'aula, per a seguir amb l'experiència (…i perquè ja no puc passar sense ella!!!).
Així és que les dues classes i l'equip de mestres de primer cicle del meu col.le ens hem submergit i estem aprenent a navegar en el mare màgnum d'informació, recursos i avantatges que aporten les TIC en l'aula. Vos assegure que és un gaudi participar en aquesta pacífica i creativa revolució de la metodologia educativa.
Pepa Guardiola
Pcifica i interessant.
ResponElimina