DE LES TÈCNIQUES FREINET A INTERNET EN L' AULA.

Durant els anys seixanta del passat segle es van formar els Grups Freinet de Renovació Pedagògica. Per a algunes i alguns mestres que vam aprendre l'art d'ensenyar en la difícil dècada dels setanta, aquells grups van ser la nostra escola de Magisteri paral•lela. Les tècniques Freinet ens van obrir una porta de contacte amb la democràcia, la llibertat, la confiança, la comunicació, l'intercanvi, la cooperació, la dignitat, la innovació, el respecte, la igualtat, la creativitat…
Un dels recursos bàsics a l'hora d'aplicar les tècniques Freinet era la impremta escolar. Manejada íntegrament pel mestre i els seus alumnes, els textos s'elaboraven de principi a fi per la mateixa classe, intentant que el procés d'ensenyança-aprenentatge fora viu, vivenciat, significatiu, reflectint el que xiquetes i xiquets sentien i canalitzant-los perquè feren propis els coneixements que havien de dominar.
En algunes escoles dels últims anys del franquisme i principis de la democràcia, en les que els materials didàctics brillaven per la seua absència, van començar a aparéixer originals artefactes d'elaboració artesanal, destinats a servir com a mitjà d'impressió i difusió dels treballs escolars. La impremteta de caràcters mòbils que els alumnes anaven col•locant pacientment; la llanda o coca de gelatina, preparada en la cuina de casa; la vietnamita, declarada element subversiu; la ciclostil, iaia de les multicopistes, van ser “màquines” elementals per a renovar i introduir canvis metodològics transcendents. Les Gestetners (sí, així, amb nom propi) que va començar a enviar el Ministeri d'Educació a finals dels 70, van desplaçar en gran manera les rudimentàries impremtes, i els equips de reprografia amb què es van dotar els centres escolars en les dos últimes dècades del segle XX van facilitar la reproducció de materials, però tal vegada també van desplaçar el protagonisme de l'alumnat i van cedir el predomini a les fitxes fotocopiades.
L'esclat de les TIC, la seua introducció en els centre docents, primer de manera tímida, després en forma d'aules d'informàtica, en els últims anys atrevint-se a ocupar el lloc de preferència de les aules de classe i convertint-se en pissarra, ha de suposar no sols un avanç en els recursos didàctics sinó també, i sobretot, una nova porta de contacte amb la democràcia, la llibertat, la confiança, la comunicació, l'intercanvi, la dignitat, la innovació, el respecte, la igualtat, la creativitat…
Ah! si el vell mestre Freinet alçara el cap…
Pepa Guardiola

clica si no pots vore vídeo d'aparells d'imprimir fins anys 80