No es fàcil parlar sobre la guerra amb xiquets i xiquetes, però cal fer-ho i reflexionar, perquè és la realitat que veuen de seguit pels mitjans de comunicació i lamentablement alguns l'han patida.
Ressenya de Josep Antoni Fluixà dedicada a "Una caravana màgica" i que es va publicar ahir al suplement Aula del diari Levante-EMV. M'ha agradat molt. Gràcies.
Acomiadem 2022 quasi sense pena de concloure’l perquè ha sigut un any parc en bondats i pròdig en misèries. I és que els éssers humans anem fent i desfent amb pocs miraments i incautes previsions de cara a la pròpia supervivència i a la cura del planeta que ens acull.
Em pregunte què en puc fer, què en podem fer, per què durant l’any que encetem minven les penúries i s’incrementen les bondats, la societat esdevinga més pacífica, igualitària, respectuosa amb els Drets Humans i guaridora de la Mare Terra.
No negaré la ingenuïtat de “voler arreglar el món” una personeta sola o junt amb un grup de persones. Però no renunciaré, per candorosa que semble, a aportar el meu esforç i voluntat a fi de millorar el món i redreçar-lo, en què siga una mil·lèsima de mil·límetre.
Marque l’inici de la meua “no renúncia” amb el Conte de Cap d’Any, que cada vegada té menys de conte i més de recompte de realitats i propòsits. Això sí, com sempre, convertit en un multimèdia de muntatge casolà, absent de vàlua tècnica, però carregat de bones intencions, i que enguany, en la 19a edició, m’he atrevit a posar veu.
“Missatges de la Mare Terra”, amb el desig que l’any 2023 escoltem les queixes de la terra, l’aire, la mar, les aigües, la natura, les prenguem en gran consideració i amb esforç i voluntat redrecem comportaments.
Buscar els camins antics de la Marina, passejar-los, seguir les petjades de les generacions anteriors, escorcollar les restes materials que ens deixaren, ha sigut una de les eleccions més encertades que he pres per desempallegar-me del neguit provocat per l’anormalitat pandèmica i les restriccions de mobilitat. Entre el boscatge de pins, crescuts durant l’últim mig segle en les franges de terra abandonada que no han sigut envaïdes per urbanitzacions, la contemplació del patrimoni rural que hem heretat s’ha convertit en un exercici encoratjador que m’ha ajudat a trobar espais de llibertat i sentir que les forces de la naturalesa no ens estan castigant als humans, sinó que ens avisen perquè reflexionem sobre el pretèrit, el present i el futur.
Han sigut passejades poblades d'imatges, troballes, aromes, colors que en cada cantonada em transportaven a la memòria d’altres temps i que m'han reclamat ser protagonistes, enguany, de la targeta multimèdia amb què acostume a felicitar-vos l'any nou.
Amb el desig de reconciliació amb la natura per al 2022, molta salut i una forta abraçada.
Fa 366
dies us enviava la targeta virtual de la meua felicitació per a l’any que
estava en portes, endreçada, com tinc per costum, en format de vídeo i que
anomene Conte de Cap d’Any, malgrat que ben mirat cada vegada hi ha menys de
conte i més de cavil·lació.
En “Missatges del fons marí”, títol del conte de l’any passat,
reflexionava sobre el comportament amb la natura i acabava amb una frase que la
pandèmia de la covid s’ha encarregat de demostrar quanta certesa contenia: “Cuidem el
planeta, ens va la vida, ens juguem l’existència!!!”
Després del malaventurat any 2020 (podeu afegir altres qualificatius de
desgrat), de les afliccions i patiments que ens ha dut i que encara no han
acabat, enguany seré delicada en missatges i reflexions, ni emocions ni cavil·lacions
suporten més espentes.
Per enllestir el meu nou “conte” de Cap
d’Any, “Flors de Bon Dia”, he emprat la tendra bellesa de les imatges d’unes
flors virtuals amb les quals ens saludàvem un grup d’amigues durant les
setmanes del confinament.
Perquè ens cal carregar-nos de bons ànims i il·lusions, escorcollem una vegada més la natura i busquem les bondats
que ens ofereix.
Durant uns breus instants de relax, us
convide a contemplar uns dels regals més encisadors que ens fa cada dia la
terra, per prendre exemple de la seua generositat i començar l’any 2021 amb l’esperança
que els éssers humans som sensibles a
les lliçons que ens dóna la vida i sabem respondre amb cura, respecte i
agraïment.
QUE LES FLORS DE L'ANY 2021 S'ENDUGUEN
LES TRISTORS I ENS ÒMPLIGUEN DE FELICITAT I CALMA.
De pressa passen els anys. Ahir saludàvem 2019 i hui ja l'acomiadem.
La percepció del temps és tan relativa com la sensació de profunditat en la fotografia d'un paisatge, els dits rellisquen sobre la superfície plana de la postal mentre la mirada es perd en el punt de fuga de l'horitzó. Tres-cents seixanta-cinc dies condensats en un flaix de vivències. Com enganyen els records de les emocions!
Roda i volta, hem arribat al cap d'any i, seguint el costum que duc amb gust i gana des de 2003, endrece un conte en format de targeta virtual per acomiadar els vells mesos que se'n van i saludar amb bons propòsits els nous que arriben. Són moltes les qüestions transcendents que em desperten reflexions a compartir amb vosaltres, la violència, les desigualtats, les injustícies flagrants... Enguany la temàtica la tenia apuntada de bestreta, i és que ho acapara tot en el sentit més ampli del concepte i de les conseqüències que en deriven: el canvi climàtic.
Any rere any, el planeta Terra ens fa sentir amb més contundència la rebel·lia de la natura i ens mostra la femta que generem els humans amb els nostres mal usos i abusos, un cúmul de detritus corrosius que acabaran per destruir-nos si no canviem nosaltres. Vos assegure que he cosit un conte virtual, mig pseudo-poema, amb tota la delicadesa possible, perquè no està en el meu ànim acomiadar l'any amb ais! a la gola, però sí amb el cor blanet i receptiu a propiciar mudances personals i socials que beneficien el món on vivim. He comptat amb unes imatges fabuloses que ens ajudaran a moure la consciència sobre el que estem perdent, la col.lecció de fotografies submarines "Mare Nostrum" de l'amic Bernat Cardona Bañó, a qui done les gràcies per partida doble, d'una banda que les publique generosament en les xarxes socials i d'altra que haja acceptat que formen el cos del meu muntatge. Agraïsc també les fotografies de Ferran Polo, i la música de Maria Polo i Núria Pineda, col·laboracions imprescindibles per al contingut d'aquest conte de cap d'any, que he titulat "Missatges del Fons Mari" (clica-hi)
Amb el desig que l'any 2020 aprenguem a viure en harmonia amb el Medi Ambient.
Cuidem el planeta, ens va la vida, ens juguem l’existència!!!
Hora d’acomiadar 2018 i rebre 2019 amb mans
esperançades.Hora de fer balanç, de reflexionar i
desitjar un futur feliç. En el meu cas, col·locades penes i alegries, pròpies i
familiars, als platets de la balança de 2018, l’agulla del pes es decanta de
bon tros cap a les alegries.
Però
l'àmbit vital s’eixampla molt
més enllà del cercle benigne de família i amistats, i als ulls m'arriben
imatges
del món sencer, les oïdes em retronen amb històries properes i
llunyanes, pels
porus de la pell es filtren vivències de persones conegudes i
desconegudes, el
cor em batega commogut per allò que passa a les gents d’aquí i d’allà,
l’avanç de la
societat cap a la igualtat i la consecució universal dels Drets Humans
em preocupa tot seguit i m’ocupa part del temps. Així, en acabar l’any
sempre sospese, junt amb les pròpies, també les penes i les
alegries d’altres. A la fi, a la balança de 2018, l’agulla del pes
dansa i dansa descontrolada fins a caure perillosament pel platet de les
penúries. Contradictori any 2018, que em deixa
desconcertada, preocupada, inquieta, compungida... Però hui no vos distrauré més amb les
meues cavil·lacions, perquè ara del que es tracta és de desitjar-vos milions de
benaurances per a 2019. I a la manera que ho vinc fent des de 2003, toca
enviar-vos una targeta virtual de salutació amb imatges, música i textos que
resulten suggeridors per rebre l’any amb la millor disposició possible. Enguany no he volgut mirar la terra, he contemplat els núvols, els he parlat i preguntat.
El resultat de la meua manifasseria
felicitadora queda gravada en el minivídeo del nou conte de cap d’any (només dura 3
minuts) on la bellesa de les fotografies de l’amic Andrés González Nova i la
delicadesa de la guitarra de Maria Polo dissimulen el meu maldestre muntatge
casolà.
Que acomiadeu 2018 en bona companyia, i que 2019 arribe amb l’afany d’ajudar-nos mútuament a
millorar el món. Pepa Guardiola
S’acaba 2017, som a frec de dits de 2018, amb dies que
marxen plens de records, millors o pitjors, i dies que apleguen amb aurèoles d’il·lusions
i desitjos sempre, sempre, farcits d’esperances bones.
Seguint el costum de moltes persones, dedique
un temps a reflexionar sobre l’any que
acaba i pintar de colors l’any que arriba.
I com bé sabeu les amistats
que em
coneixeu, incapaç de guardar-me pensaments i emocions dins del cap i del
cor, deslliure les ànsies d’expressar les sensacions que m’ha deixat el
temps passat
i els anhels que em desperta el temps futur i m’esplaie amb muntatges
multimèdia
(absents de vàlua tècnica, però carregats de bones intencions) per
felicitar-vos
les festes i saludar-vos l’any nou.
Enguany, he tingut dos col.laboradores destacades. Una, la xiqueta, m’ha inspirat l’essència
de la salutació, una senzilla cançó infantil que he adaptat, i m’ha emprestat
la tendra veu. L’altra, la major,
endemés de cedir-me imatges plenes de sentit per al meu propòsit, ha
interpretat la música amb la seua guitarra.
Amb el desig de compartir amb vosaltres en què
siguen tres minuts de pensaments i
esperances, rebeu els meus anhels de PAU, LLIBERTAT I IGUALTAT per a 2018.
No es fàcil parlar sobre la guerra amb xiquets i xiquetes, però cal fer-ho i reflexionar, perquè és la realitat que veuen de seguit pels mitjans de comunicació i lamentablement alguns l'han patida.
