(Publicat també a lletres de tinta impresa)Vaig començar les vacances d’estiu presentant les memòries d’un xabienc més arrelat a Xàbia del que ell mateixa creia ( mal que li pesara). Acabe l’estiu assaborint eixes arrels de les quals ell no mai es va poder desprendre, i jo no vull ni desprendre’m ni que mai se’ns desprenguen .
Passar els darrers dies d’agost entre una “escaldà” i un riurau traslladat i restaurat és una manera sana no només de fer memòria i reviure enyoradissos estius d’infantesa, sinó també, i sobretot, de sentir que treballs i espais propis del segle XIX són compatibles, fins i tot complementaris, amb la modernitat i la tecnologia actual.
A la finca la Seranda de Gata, els seus propietaris Carles i Puri ens van brindar
, a un grup de l’Associació Riuraus Vius , un matí d’escaldar a l’antiga. Nosaltres, renders i renderes ficticis, vam rebre una lliçó de Cultura Tradicional. Jornada entranyable per a tots els qui vam participar, instructiva per als qui mai no havien viscut l’escaldà i especialment formativa ( a l’estil de noves metodologies pedagògiques) per als xiquets i xiquetes que ens acompanyaren.D’altra banda, el riurau anomenat Arnauda, de la família Català, que fa a penes un any estava sentenciat a l’enderrocament, ha reviscolat esplendorós, en lloc diferent i a mig cobrir encara, però oferint de nou la seua bella estructura per a acollir i acomboiar, no jornades de treball com fa un segle, mes sí moments d’esplai, gaudi, tranquil·litat i encontre a les gents que busquem el seu resguard.En veure’l he pres plena consciència de que els Riuraus són una autèntica aportació singular que la Marina Alta fa al Patrimoni Arquitectònic Universal.Gràcies a tots i totes els qui han fet possible la seua recuperació.Estem d’enhorabona, tant de bo sapiguem aprofitar-ho.( Per si voleu veure el riurau a desembre de 2008)
(Més informació als següents enllaços: )Las Provincias Información
Podrem fer possible una tercera vinyeta de responsabilitat compartida?... en que siga quan ja estiguem jubilats la gent de la meua edat... tanta il.lusió que vam posar amb la renovació pedagògica... !!!
( encara que no única) de que alumne-a, mestre-a i pares-mares valoren allò que s'ha assimilat i el xiquet-a és capaç de resoldre sense col.laboració dels altres.
