(Publicat també a lletres de tinta impresa) Vaig començar les vacances d’estiu presentant les memòries d’un xabienc més arrelat a Xàbia del que ell mateixa creia ( mal que li pesara). Acabe l’estiu assaborint eixes arrels de les quals ell no mai es va poder desprendre, i jo no vull ni desprendre’m ni que mai se’ns desprenguen . Passar els darrers dies d’agost entre una “escaldà” i un riurau traslladat i restaurat és una manera sana no només de fer memòria i reviure enyoradissos estius d’infantesa, sinó també, i sobretot, de sentir que treballs i espais propis del segle XIX són compatibles, fins i tot complementaris, amb la modernitat i la tecnologia actual. A la finca la Seranda de Gata, els seus propietaris Carles i Puri ens van brindar , a un grup de l’Associació Riuraus Vius , un matí d’escaldar a l’antiga. Nosaltres, renders i renderes ficticis, vam rebre una lliçó de Cultura Tradicional. Jornada entranyable per a tots els qui vam participar, instructiva per als qui mai no havien viscut l’escaldà i especialment formativa ( a l’estil de noves metodologies pedagògiques) per als xiquets i xiquetes que ens acompanyaren.D’altra banda, el riurau anomenat Arnauda, de la família Català, que fa a penes un any estava sentenciat a l’enderrocament, ha reviscolat esplendorós, en lloc diferent i a mig cobrir encara, però oferint de nou la seua bella estructura per a acollir i acomboiar, no jornades de treball com fa un segle, mes sí moments d’esplai, gaudi, tranquil·litat i encontre a les gents que busquem el seu resguard.En veure’l he pres plena consciència de que els Riuraus són una autèntica aportació singular que la Marina Alta fa al Patrimoni Arquitectònic Universal.Gràcies a tots i totes els qui han fet possible la seua recuperació.Estem d’enhorabona, tant de bo sapiguem aprofitar-ho.
Acabat el curs, i a fi que les neurones no se'ns fonguen per la caliu del sol i els residus líquids siguen arrossegats per les aigües salades de la mar o clorades de les piscines, vos propose un xicotet dilema per a reflexionar. Mireu aquestes dues vinyetes... reals ( de vertaderes) com les classes en barracons. Podrem fer possible una tercera vinyeta de responsabilitat compartida?... en que siga quan ja estiguem jubilats la gent de la meua edat... tanta il.lusió que vam posar amb la renovació pedagògica... !!!
Després de tant de treballar, inventar i maquinar, preparant el guió, assajant, gravant, construïnt el decorat, buscant les disfresses... Després del nervi d'abans de la representació... ho vam passar molt bé amb la interpretació i ens vam quedar ben a gust en sentir els aplaudiments que ens va brindar el públic... Esteu fets uns grans actors i actrius!! Ara ja s'ha acabat el Festival... I també s'ha acabat el curs, i el cicle... Dos anys junts, com heu crescut, i quant heu aprés!!! Adéu i bon estiu!!!
Enguany, el Festival de Fi de Curs el celebrem el dia 18 de juny, a les 20:00h ( 8 de la vesprada per als que encara no tenen massa clar les hores). La classe de 2n estem preparant un teatret, "LA CASA DE RODES DE XIMET". És una adaptació d'un conte tradicional, o rondalla. Però no només l'hem adaptat al teatre sinó que també l'hem adaptat a l'actualitat. És el que tenen de bo els contes tradicionals, que poden anar acomodant-se a cada època i a cada moment. Vos recomane que llegiu el guió i veureu com no sembla gens antic, tanmateix sí resulta màgic i fantàstic, com correspon a les rondalles. A banda de preparar el guió hem construït el decorat entre tota la classe, els elements que hem utilitzat han sigut ben simples, cartró ( la caixa de l'embalatge d'una pissarra digital ens ha vingut de meravella) , cuter, tisores grans, cola de pegar forta, paper, ceres, barnís, pintura plàstica i... molt de treball, imaginació i ganes. Com tothom té com a mínim una frase, hem gravat els diàlegs amb el mestre de música, que té un bon equip de gravació i sap fer eixes coses. Les narracions les llegirem en directe. Hem assajat prou, potser no tant com calia, però el temps no dóna per a més... dijous a la vesprada es veuran els resultats. (Descarrega el guió )
Sembla que amb les noves metodologies, TIC a l'aula, pissarra digital, biblioteca d'aula i de centre, projectes de treball, tallers, reportatges, materials de tot tipus..., això dels controls anava a quedar fora de lloc i ser considerat antic o passat de moda. Doncs noooo!! Desfer equips, seure cada alumne-a en la seua t auleta separat-a dels altres, amb els seus estris de treball com a ajuda i el cabet (memòria inclosa), com a únic recurs per fer front sol al treball, és necessari i convenient. Vos assegure que es tracta d'una bona i fàcil manera ( encara que no única) de que alumne-a, mestre-a i pares-mares valoren allò que s'ha assimilat i el xiquet-a és capaç de resoldre sense col.laboració dels altres. A aquesta faena controladora-avaluadora hem dedicat la primera setmana de juny. I vos assegure que ha vingut bé. Com és natural els resultats són privats... però han sigut ben satisfactoris. Ara anem de cap preparant el Festival de Final de curs amb el teatret "LA CASA DE RODES DE XIMET".
Aquest trimestre estem estudiant els éssers vius. Vam començar pels animals i amb tot el que hem treballat hem fet vídeo-reportatges, amb dibuixos copiats del natural o de llibres, imatges d'internet, fotos de l'excursió a la granja escola, resum escrit i una gravació de la nostra veu. Per equips hem estudiat: "El tauró", "L'os panda", "El llop", "Els conills", "La cadernera" i "El cavall".
Treballar l'ortografia i el vocabulari sempre resulta difícil i un poc avorrit. Deixe uns exercicis en document de notebook per a treballar en la pissarra digital. Resulten entretinguts i motivadors. També es poden utilitzar per a treballar en la llibreta construint frases.