El 15 de febrer passat vaig donar
la meua última classe com a mestra del col.legi Port de Xàbia. Després de més
de 33 anys de treball al centre ( vaig prendre possessió l'1 de setembre de
1979) i de quasi 39 anys d'exercir de mestra de Primària en diferents
pobles valencians ( Relleu, Sant Joan, Bigastro, Xixona i Xàbia) acomiadava
oficialment la meua professió. Dic que l'acomiadava oficialment, perquè hi
ha professions que imprimeixen caràcter i el treball que es realitza es
queda imprés a la pell, a l'humor, a la forma de ser, a l'ànima i d'alguna
manera mai abandones l'ofici que t'ha marcat.
 |
| Festa sorpresa de jubilació |
Volia dedicar-li una entrada al
comiat que em feren mestres i alumnes, i que jo mateixa els vaig fer, però per
eixos mecanismes particulars i estranys de la ment, influïda per les
emocions, ho he anant deixant, sempre buscant disculpes. Primer que si no
tenia les fotos, després que si estava embolicada amb activitats i xarrades del
dia de la dona, tot seguit que tenia un conte per acabar precís, més avant que
si me n'anava de viatge...
No, no eren disculpes de mal
pagadora, sinó què, en que fora des del
caliu animós que em proporcionen els meus blogs, no sabia com acomiadar-me per escrit sense caure en sensibleries melodramàtiques a les que tan fàcilment
resulta deixar-se portar quan es tracta de situacions com aquesta. Al cap i a la
fi una persona no es jubila ara i adés ni s’acomiada d’un treball tots els dies. En el meu cas és la primera
vegada que m’acomiade del treball, al qual he dedicat esforç, estudi, indagació,
alegria, estima... durant tres quartes parts de la meua vida, i m'ha proporcionat tants bon
moments, experiències, coneixements, amistats, afectes, records...
 |
| Els meus últims alumnes amb el meu primer llibre dedicat. |
Tinc clar que de no haver sigut mestra, jo no seria com sóc, no sé si
millor o pitjor, però ben cert diferent, segur.
La matèria de treball dels docents són els seus i les seues alumnes, siguen
infants, joves o adults, i només els qui
hem donat classe sabem què suposa realitzar la teua labor directament sobre les
persones, tinguen l’edat que tinguen. Introduir-les o ajudar-les a aprofundir
en el món de la cultura, intervenir en la seua educació, intentar traure el
millor que tenen... Però no només ensenyem sinó que
també aprenem de i amb els i les nostres alumnes, la influència sempre és mútua.
 |
| Despedida dels alumnes de 4rt. |
Els llaços que un mestre o mestra estableix amb el seu alumnat queden per a
sempre, encara que oblides un nom o una cara, encara el temps faça que uns i
altres canviem, sempre, sempre quedaran ensenyaments, coneixements, experiències,
anècdotes, emocions compartides guardades en el fons de la retina i de la memòria i del cor.
He disfrutat molt treballant de
mestra, i agraïsc profundament a totes les persones, mestres companys i
companyes, alumnes, pares, mares, familiars, amistats que han fet del meu
comiat escolar una festa inoblidable plena de records, emocions i carinyo.
 |
| Últim migdia amb companys i companyes del col.le. |
A tots dir-vos, ja ho sabeu, que
encara que no faig de mestra, continue sent-ho, i que compteu amb la meua col.laboració per allò
que vos siga menester, en especial per a l'ús de les TIC, i per al tema al què ara li preste moltes de les hores
que abans dedicava a l’escola, la literatura.
 |
| Ultima imatge del meu racó a l'aula de classe |
Aprofite per deixar un missatge
preciós que em va enviar una mare i la conversa escrita que vam mantenir.
-Hola Pepa, te escribo desde el facebook de mi hijo
para decirte que apenas te has ido y ya te echamos de menos....quiero darte
las gracias por la dedicación , el cariño y la educación que le has ofrecido a
mis dos hijos; Alejandro y Rubén, siempre formarás parte de nuestras vidas e
intentaremos recordar tus enseñanzas. En esta nueva etapa que comienzas te
deseo lo mejor, que seas muy feliz y que puedas realizar sueños que trabajando
no tuviste tiempo. Y por último decirte que mucha suerte y un beso muy muy
fuerte.
-Gràcies a tu per les paraules que em dediques. He disfrutat molt sent
mestra, treballar amb xiquets i xiquetes, ensenyar-los a llegir i escriure, a
moure's pel món amb dignitat i autonomia, a respectar i ser respectats,
introduir-los en el món de la cultura, ajudar-los a ser persones de bé... ha
sigut una de les labors més importants de la meua vida, he ensenyat i he aprés,
he ajudat a creixer i he crescut, em sent satisfeta d'haver-me dedicat a
l'educació.
La docència és una gran professió, llàstima que no se la tinga en
la vàlua que li correspon. Crec que els i les mestres, per més que ens jubilem,
mai deixem de ser mestre, d'una forma o altra continuem aportant el nostre
granet d'arena a l'educació, i en eixes estic ara, escrivint, col.laborant en
organitzar actes culturals, fent xarrades... Una nova etapa sí, però també una
continuació de l'anterior, amb més calma i tranquil.litat.
Jo també vos
recordaré. Segur que ens vegem pel carrer i ens fem una bona abraçada, i quan
d'aquí uns anys els teus fills cresquem i els canvien les faccions, i deixen de
ser xiquets i jo ja no els reconega, m'agradarà que em saluden i em diguen "Pepa
sóc Alejandro, o Ruben Martínez, vas ser la meua mestra de primer i de segon,
al col.le Port de Xàbia", i m'emocionarà perquè això voldrà dir que els vaig
ensenyar bé. Milers de besades.
-Por supuesto que te saludaran y espero que dentro de unos años se valore a
los maestros como realmente se merecen: la docencia es una gran profesión ya
que es el comienzo de nuestra educación en la vida y gracias a vosotros
empezamos a ser personas. Suerte y muchos besos.
 |
| Última activitat proposada a classe: pintar i dedicar-me el seu autoretrat |
