A dos mesos de l'últim dia de classe

El 15 de febrer passat vaig donar la meua última classe com a mestra del col.legi Port de Xàbia. Després de més de 33 anys de treball al centre ( vaig prendre possessió l'1 de setembre de 1979) i de quasi 39 anys d'exercir  de mestra de Primària en diferents pobles valencians ( Relleu, Sant Joan, Bigastro, Xixona i Xàbia) acomiadava oficialment la meua professió. Dic que l'acomiadava oficialment, perquè hi ha  professions que imprimeixen caràcter i el treball que es realitza es queda imprés a la pell, a l'humor, a la forma de ser, a l'ànima i d'alguna manera mai abandones l'ofici que t'ha marcat.

Festa sorpresa de jubilació

Volia dedicar-li una entrada al comiat que em feren mestres i alumnes, i que jo mateixa els vaig fer, però per eixos mecanismes particulars i estranys de la ment, influïda  per les emocions, ho he anant deixant, sempre buscant disculpes.  Primer que si no tenia les fotos, després que si estava embolicada amb activitats i xarrades del dia de la dona, tot seguit que tenia un conte per acabar precís, més avant que si me n'anava de viatge...

No, no eren disculpes de mal pagadora, sinó què, en que fora des del caliu animós que em proporcionen els meus blogs, no sabia com acomiadar-me per escrit sense caure en sensibleries  melodramàtiques a les que tan fàcilment resulta deixar-se portar quan es tracta de situacions com aquesta. Al cap i a la fi una persona no es jubila ara i adés ni s’acomiada d’un treball  tots els dies. En el meu cas és la primera vegada que m’acomiade del treball, al qual he dedicat esforç, estudi, indagació, alegria, estima... durant tres quartes parts de la meua vida, i m'ha proporcionat tants bon moments, experiències, coneixements, amistats, afectes, records...

Els meus últims alumnes amb el meu primer llibre dedicat.

Tinc clar que de no haver sigut mestra, jo no seria com sóc, no sé si millor o pitjor, però ben cert diferent, segur. 

 La matèria de treball dels docents són els seus i les seues alumnes, siguen infants, joves o adults,  i només els qui hem donat classe sabem què suposa realitzar la teua labor directament sobre les persones, tinguen l’edat que tinguen. Introduir-les o ajudar-les a aprofundir en el món de la cultura, intervenir en la seua educació, intentar traure el millor que tenen...  Però no només ensenyem sinó que també aprenem de i amb els i les nostres alumnes, la influència sempre és mútua.  

Despedida dels alumnes de 4rt.

Els llaços que un mestre o mestra estableix amb el seu alumnat queden per a sempre, encara que oblides un nom o una cara, encara el temps faça que uns i altres canviem, sempre, sempre quedaran ensenyaments, coneixements, experiències, anècdotes, emocions compartides guardades en el fons de la retina i de la memòria i del cor.

He disfrutat molt treballant de mestra, i agraïsc profundament a totes les persones, mestres companys i companyes, alumnes, pares, mares, familiars, amistats que han fet del meu comiat escolar una festa inoblidable plena de records, emocions i carinyo. 

Últim migdia amb companys i companyes del col.le.

A tots dir-vos, ja ho sabeu, que encara que no faig de mestra, continue sent-ho, i que  compteu amb la meua col.laboració per allò que vos siga menester, en especial per a l'ús de les TIC, i per al tema al què ara li preste moltes de les hores que abans dedicava a l’escola, la literatura.

Ultima imatge del meu racó a l'aula de classe

Aprofite per deixar un missatge preciós que em va enviar una mare i la conversa escrita que vam mantenir.
-Hola Pepa, te escribo desde el facebook de mi hijo para decirte que apenas te has ido y ya te echamos de menos....quiero darte las gracias por la dedicación , el cariño y la educación que le has ofrecido a mis dos hijos; Alejandro y Rubén, siempre formarás parte de nuestras vidas e intentaremos recordar tus enseñanzas. En esta nueva etapa que comienzas te deseo lo mejor, que seas muy feliz y que puedas realizar sueños que trabajando no tuviste tiempo. Y por último decirte que mucha suerte y un beso muy muy fuerte.

-Gràcies a tu per les paraules que em dediques. He disfrutat molt sent mestra, treballar amb xiquets i xiquetes, ensenyar-los a llegir i escriure, a moure's pel món amb dignitat i autonomia, a respectar i ser respectats, introduir-los en el món de la cultura, ajudar-los a ser persones de bé... ha sigut una de les labors més importants de la meua vida, he ensenyat i he aprés, he ajudat a creixer i he crescut, em sent satisfeta d'haver-me dedicat a l'educació.
La docència és una gran professió, llàstima que no se la tinga en la vàlua que li correspon. Crec que els i les mestres, per més que ens jubilem, mai deixem de ser mestre, d'una forma o altra continuem aportant el nostre granet d'arena a l'educació, i en eixes estic ara, escrivint, col.laborant en organitzar actes culturals, fent xarrades... Una nova etapa sí, però també una continuació de l'anterior, amb més calma i tranquil.litat.
Jo també vos recordaré. Segur que ens vegem pel carrer i ens fem una bona abraçada, i quan d'aquí uns anys els teus fills cresquem i els canvien les faccions, i deixen de ser xiquets i jo ja no els reconega, m'agradarà que em saluden i em diguen "Pepa sóc Alejandro, o Ruben Martínez, vas ser la meua mestra de primer i de segon, al col.le Port de Xàbia", i m'emocionarà perquè això voldrà dir que els vaig ensenyar bé. Milers de besades.
-Por supuesto que te saludaran y espero que dentro de unos años se valore a los maestros como realmente se merecen: la docencia es una gran profesión ya que es el comienzo de nuestra educación en la vida y gracias a vosotros empezamos a ser personas. Suerte y muchos besos.

Última activitat proposada a classe: pintar i dedicar-me el seu autoretrat