28/12/19

Felicitació de Cap d'any 2019-2020

 Benvolgudes i benvolguts,


De pressa passen els anys. Ahir saludàvem 2019 i hui ja l'acomiadem.

La percepció del temps és tan relativa com la sensació de profunditat en la fotografia d'un paisatge, els dits rellisquen sobre la superfície plana de la postal mentre la mirada es perd en el punt de fuga de l'horitzó.
Tres-cents seixanta-cinc dies condensats en un flaix de vivències. Com enganyen els records de les emocions!


Roda i volta, hem arribat al cap d'any i, seguint el costum que duc amb gust i gana des de 2003, endrece un conte en format de  targeta virtual  per acomiadar els vells mesos que se'n van  i saludar amb bons propòsits els nous que arriben.
Són moltes les qüestions transcendents que em desperten reflexions a compartir amb vosaltres, la violència, les desigualtats, les injustícies flagrants... 
Enguany la temàtica la tenia apuntada de bestreta, i és que ho acapara tot en el sentit més ampli del concepte i de les conseqüències que en deriven:  el canvi climàtic.

Any rere any, el planeta Terra ens fa sentir amb més contundència la rebel·lia de la natura i ens mostra la femta que generem els humans amb els nostres mal usos i abusos, un cúmul de detritus corrosius que acabaran per destruir-nos si no canviem nosaltres.
Vos assegure que he cosit un conte virtual, mig pseudo-poema, amb tota la delicadesa possible, perquè no està en el meu ànim acomiadar l'any amb ais! a la gola, però sí amb el cor blanet i receptiu a propiciar mudances personals i socials que beneficien el món on vivim.
He comptat amb unes imatges fabuloses que ens ajudaran a moure la consciència sobre el que estem perdent, la col.lecció de fotografies submarines "Mare Nostrum" de l'amic Bernat Cardona Bañó, a qui done les gràcies per partida doble, d'una banda que les publique generosament en les xarxes socials i d'altra que haja acceptat que formen el cos del meu muntatge. Agraïsc també les fotografies de Ferran Polo,  i la música de Maria Polo i Núria Pineda, col·laboracions imprescindibles per al contingut d'aquest conte de cap d'any, que he titulat "Missatges del Fons Mari" (clica-hi)



Amb el desig que l'any 2020 aprenguem a viure en harmonia amb el Medi Ambient.

Cuidem el planeta, ens va la vida, ens juguem l’existència!!!

Pepa Guardiola



30/12/18

Felicitació, Conte de Cap d'Any 2018- 2019

Benvolgudes i benvolguts,

Hora d’acomiadar 2018 i rebre 2019 amb mans esperançades. Hora de fer balanç, de reflexionar i desitjar un futur feliç.
En el meu cas, col·locades penes i alegries, pròpies i familiars, als platets de la balança de 2018, l’agulla del pes es decanta de bon tros cap a les alegries.

Però l'àmbit vital s’eixampla molt més enllà del cercle benigne de família i amistats, i als ulls m'arriben imatges del món sencer, les oïdes em retronen amb històries properes i llunyanes, pels porus de la pell es filtren vivències de persones conegudes i desconegudes, el cor em batega commogut per allò que passa a les gents d’aquí i d’allà,  l’avanç de la  societat cap a la igualtat i la consecució universal dels Drets Humans em preocupa tot seguit i m’ocupa part del temps. Així, en acabar l’any sempre sospese,  junt amb les pròpies, també les penes i les alegries d’altres. A la fi, a la balança de 2018, l’agulla del pes dansa i dansa descontrolada fins a caure perillosament pel platet de les penúries.  Contradictori any 2018, que em deixa desconcertada, preocupada, inquieta, compungida...
Però hui no vos distrauré més amb les meues cavil·lacions, perquè ara del que es tracta és de desitjar-vos milions de benaurances per a 2019. I a la manera que ho vinc fent des de 2003, toca enviar-vos una targeta virtual de salutació amb imatges, música i textos que resulten suggeridors per rebre l’any amb la millor disposició possible.
 Enguany no he volgut mirar la terra, he contemplat els núvols, els he parlat i preguntat.

El resultat de la meua manifasseria felicitadora queda gravada en el minivídeo del nou conte de cap d’any (només dura 3 minuts) on la bellesa de les fotografies de l’amic Andrés González Nova i la delicadesa de la guitarra de Maria Polo dissimulen el meu maldestre muntatge casolà.

Que acomiadeu 2018 en bona companyia,  i que 2019 arribe amb l’afany d’ajudar-nos mútuament a millorar el món.
Pepa Guardiola
 

23/12/17

Salutació de cap d'any 2017-2018

S’acaba 2017, som a frec de dits de 2018, amb dies que marxen plens de records, millors o pitjors, i dies que apleguen amb aurèoles d’il·lusions i desitjos sempre, sempre, farcits d’esperances bones.

Seguint el costum de moltes persones,  dedique un temps a reflexionar sobre l’any que acaba i pintar de colors l’any que arriba. 
I com bé sabeu les amistats que em coneixeu, incapaç de guardar-me pensaments i emocions dins del cap i del cor, deslliure les ànsies d’expressar les sensacions que m’ha deixat el temps passat i els anhels que em desperta el temps futur i m’esplaie amb muntatges multimèdia (absents de vàlua tècnica, però carregats de bones intencions) per felicitar-vos les festes i saludar-vos l’any nou.

Enguany, he tingut dos col.laboradores  destacades. Una, la xiqueta, m’ha inspirat l’essència de la salutació, una senzilla cançó infantil que he adaptat, i m’ha emprestat la tendra veu.  L’altra, la major, endemés de cedir-me imatges plenes de sentit per al meu propòsit, ha interpretat la música amb la seua guitarra.

Amb el desig de compartir amb vosaltres en què siguen tres minuts de pensaments  i esperances, rebeu els meus anhels de PAU, LLIBERTAT I IGUALTAT per a 2018.

Bones Festes.

Pepa Guardiola

15/2/17

Primera Jornada per a Reflexionar sobre "l'Educació que Volem"

He tingut el gust de participar en la Primera Jornada per a Reflexionar sobre "l'Educació que Volem",  organitzada per AICMA. Ben important compartir  reflexions col.lectives sobre educació, sempre necessàries i més en el moment que vivim.
En la meua ponència havia de fer un repàs sobre la meua trajectòria docent.
Disposava de 30 minuts per a contar l'experiència de quasi 40 anys de treball en el món educatiu.
He emprat 40 minuts, un minut per any. Impossible condensar més!
Amb la intenció de facilitar el resum, havia posat dos subtítols explícits a la meua ponència "De les aules franquistes a les aules tic", "De la vietnamita a la pdi"... Però estava tan a gust...! hi ha tant a donar a conèixer! tant a reflexionar sobre educació!
 Endemés, a que moltes amistats no sabeu què es una vietnamita de fer còpies d'impressió? Havia d'explicar-ho. Gràcies als i les assistents per l' atenció, a Mar Chesa Pedros, amb qui he compartit taula, a Edu Bisquert Buigues, que em va convidar, i a l'AICMA per l'oportunitat de reflexionar sobre l'Educació que Volem.
Article en Xàbia al Dia







22/11/16

Ajudar a crèixer amb els contes


“Una pedra tirada en un estany provoca ones concèntriques que s'eixamplen sobre la superfície afectant amb el seu moviment a la nimfa, a la canya, al barquet de paper, a la barca del pescador.
 Igualment una paraula llançada a l'atzar en la ment provoca una sèrie infinita de reaccions en cadena implicant en la seua caiguda sons, imatges, records, significats, somnis que afecten a l'experiència, a la memòria, a la fantasia, a l'insconcient.....”
Giani Rodari

Amb aquesta metafòrica frase de Giani Rodari he començat la xarrada "Ajudar a crèixer amb els contes", que he donat al IES Xebic, Ondara, per a l'alumnat del CFGS Educació Infantil. Espere que la xarrada ajude als i les alumnes a conèixer i dominar les bondats de contar contes.








9/6/16

Encontre amb alumnes de 2n del ceip Graüll de Xàbia

Qui pot resistir-se a una invitació, escrita en preciosa carta de colors, dient que estan llegint un llibre teu i que et volen conėixer ?
Jo no.
 Per això he estat este matí al col.legi Graüll amb els xiquets i les xiquetes de 2n parlant de contes, novel.les, lectures, escriptures...
 Ens hem fet ben amigues i amics.





16/5/16

Intensa jornada al ceip S. Francesc de Borja de Gandia

Divendres passat vaig estar al col.legi S. Francesc de Borja de Gandia, un edifici preciós, construït durant la 2a República. Un Centre escolar motivador, inquiet, integrador i formatiu.
Vaig fer 6 sessions seguides parlant amb xiquets i xiquetes dels meus llibres "La bola de pol.len", "I jo què seré?", i "Els ulls de la Nereida". Vaig acabar tan esgotada que he necessitat el cap de setmana sencer per reposar-me.
Crec que estic major per a tant de trot. Però només per l'entusiasme que mostren les criatures, l'esforç paga la pena...