Ajudar a crèixer amb els contes

“Una pedra tirada en un estany provoca ones concèntriques que s'eixamplen sobre la superfície afectant amb el seu moviment a la nimfa, a la canya, al barquet de paper, a la barca del pescador.

 Igualment una paraula llançada a l'atzar en la ment provoca una sèrie infinita de reaccions en cadena implicant en la seua caiguda sons, imatges, records, significats, somnis que afecten a l'experiència, a la memòria, a la fantasia, a l'insconcient.....”

Giani Rodari

Amb aquesta metafòrica frase de Giani Rodari he començat la xarrada "Ajudar a crèixer amb els contes", que he donat al IES Xebic, Ondara, per a l'alumnat del CFGS Educació Infantil. Espere que la xarrada ajude als i les alumnes a conèixer i dominar les bondats de contar contes.

Encontre amb alumnes de 2n del ceip Graüll de Xàbia

Qui pot resistir-se a una invitació, escrita en preciosa carta de colors, dient que estan llegint un llibre teu i que et volen conėixer ?
Jo no.
 Per això he estat este matí al col.legi Graüll amb els xiquets i les xiquetes de 2n parlant de contes, novel.les, lectures, escriptures...
 Ens hem fet ben amigues i amics.

Intensa jornada al ceip S. Francesc de Borja de Gandia

Divendres passat vaig estar al col.legi S. Francesc de Borja de Gandia, un edifici preciós, construït durant la 2a República. Un Centre escolar motivador, inquiet, integrador i formatiu.
Vaig fer 6 sessions seguides parlant amb xiquets i xiquetes dels meus llibres "La bola de pol.len", "I jo què seré?", i "Els ulls de la Nereida". Vaig acabar tan esgotada que he necessitat el cap de setmana sencer per reposar-me.
Crec que estic major per a tant de trot. Però només per l'entusiasme que mostren les criatures, l'esforç paga la pena...

Encontre al riurau Arnauda amb alumnes del Trenc d'Alba

Matí molt agradable al riurau Arnauda. Ben feliç en l'encontre amb alumnes i mestres de C.P. Trenc d'Alba que han dedicat uns dies a llegir, escenificar, dibuixar... els "Contes de Riurau". 

Hui com a cloenda hem compartit unes hores i els he contat algun dels Contes a la manera com me'ls contaven a mi de menuda. 

Gràcies xiquets, xiquetes i mestres del "Trenc d'Alba" pel treball ben fet.

Nota d'Isabel Martí Chulià: "Ha sigut un gran plaer escoltar-te una vegada més. Aprendre d'una gran mestra l'habilitat en la resposta a les preguntes d'un auditori menut. Una gran satisfacció observar les caretes de sorpresa, dubte, susto, curiositat dels xiquets i xiquetes. Seguim la tasca de transmisió generacional."

Gràcies Isabel. 

http://xabiaaldia.com/fotonoticia-els-xiquets-del-trenc-dalba-al-riurau/

Encontre amb alumnes de La Xara

 He començat amb les celebracions del Dia del Llibre... 

I vaja començament m'han brindat xiquetes, xiquets i mestres d'Infantil i Primària del Col.legi públic de La Xara. Han llegit, contat, dibuixat, adaptat els meus "Contes de riurau". Han fet llibres, fotos, vídeos, maquetes, un fotocol amb Perot el Grandot, una exposició d'objectes antics... I hui hem celebrat junts el bon treball elaborat. Enhorabona, sou insuperables. Aiii! però que hagen de donar classe en barracons!!! 

A qui corresponga: CONSTRUÏU -LOS JA UNA ESCOLA COM TOCA.
http://mestreacasa.gva.es/web/ceiplaxara

 

Una llar en el món, al Beatriu Fajardo

 

He passat part del matí a l’ IES “Beatriu Fajardo” de Benidorm, amb alumnes de 4rt d’ESO que han llegit el llibre “Una llar en món”. Hem parlat d’escriptura, lectura, literatura; però sobre tot hem reflexionat sobre la temàtica que motiva les històries narrades, tan tristament actuals: persones que fugen de la guerra, la fam, la misèria, la injustícia; que busquen un treball, una vida millor, o simplement un espai per sobreviure, i demanen que el món els aculla com una llar càlida i protectora. Espere que als xics i xiques, amb qui he conversat, l’encontre els haja resultat profitós.

COMENTARI DE LA CAP D'ESTUDI MARIA TRINITAT
"Als Centres Educatius, els alumnes no només fan exàmens, hi ha fracàs escolar o absentisme. Al Beatriu el departament de Geografia i Història els està donant l’oportunitat de reaccionar davant la realitat que els envolta. He tingut la sort de poder entrar a una de les xarrades de Mari Pau Vila. Em quede amb la respota d’un alumne de 1r de batxillerat quan els va preguntar, a la fi de la sessió, si sabien quin era l’objectiu de tot el que els havia contat: “ Ens has fet reflexionar sobre el món en què vivim; ens has fet pensar més enllà de la nostra pròpia vida”.

El Génere Literari, organitzat pel departament de Valencià ens ha tornat a portar Pepa Guardiola i Gemma Pasqual. Aquestes visites han significat poder donar-los als alumnes l'oportunitat de conéixer la literatura d'una altra manera; l'educació i el saber estar en una conferència; el fet de familiaritzar-se amb la lectura d'uns llibres que escriuen autores que utilitzen una llengua que no és la de la majoria dels nostres xiquets. Eren alumnes de 2n, 3r i 4t d'ESO, la majoria d'ells familiaritzats ja amb aquestos actes i amb una actitud impecable. Han participat de presentadors, d'oients interessats i els ho han agraït amb aplaudiments i detalls.
No podem deixar d’OBRIR LES PORTES perquè joies com Mari Pau Vila, Pepa Guardiola, Gemma Pasqual, Carme Miquel, Gemma Sanginés i tantes altres ens ajuden a formar persones solidàries, crítiques i cultes.
Orgullosa del departament que tenim i del centre on fa 5 anys que treballe!"

 

Resum estiu 2015

 3 d'agost

Relax. La meua platja verda d'este estiu, onades de fulles ansioses de créixer, bromeres de fruits que s'estenen al sol i maduren a la vora del solc. SPA natural banyat per la terra amb zona de sauna, tiges de massatge, jacuzzis aromàtics, aparells d'estiraments, hortetgym. Centre terapèutic contra l'enuig, reductor dels ànims malhumorats. Balneari d'harmonies vitals, font d'energies positives, estímul de creativitat. Només l'etern problema agrari, la por al mal oratge i a les inoportunes plagues.
 


 19 de juliol

El Montgó és un enorme timbal que acompanya els grans sorolls de l'ambient. El retruc llunyà d'avions de línies regulars és habitual i ja s'inclou en la calma de l'entorn. Però fa 24 hores que la pacífica muntanya no deixa de ressonar, anunciant vols invisibles d'un trànsit aeri desacostumat, que se'm fa estrany. I pense en els segrests, els genocidis, les batalles violentes que es lliuren en diferents zones del món... No, no hi són tan distants, les tenim tan prop com el soroll de la injustícia permesa.
http://llibresdepepa.blogspot.com.es/…/retrucs-naturals-con…

15 de juliol Compartisc relax.
El meu roser de companyia. El vaig plantar fa trenta-cinc anys a vora la finestra del saló. A penes alçava un pam del terra. Persistent, gran i agraït per les atencions prestades, es deixa admirar rere els vidres quan sóc seguda al sofà.

   

8 de juliol 
Diumenge, l’aire del riurau de Jesús Pobre es va cobrir d'olors a pols de trilla, de blat segat passat pel trill, de palla aixafada pel rodet, de pallús que la forca envolava en micones, encegava els ulls i espurnejava el capvespre.
Sobre la remor de gentada que sovinteja el Mercat del gran riurau, des de l’escenari d’una era improvisada dominaven els cants de batre que sorgien del sentiment de Pep Gimeno "El Botifarra", Josep Aparici, Lluís "El Sifoner”, Pep Espinós, Gerard Ramón i Tomàs López, acompanyats ara i adés pels músics Emili Vera, Manolo Miralles i Josep Alemany .
Cants de batre, precs entonats al sol pel llaurador quan girava i girava amb l’haca per traure el fruit dels girs que havia fet a la terra durant l’any.
Vaig recordar mon pare, m’agradava seure arrupida entre les seus cames sobre la taula del trill i escoltar-lo cantar amb veu antiga “este és bon batre”, mentre l'haqueta rossa ens passejava, somniadora, sobre les garbes desfetes escampades en cercle.